"El país dels cecs", un llargmetratge documental que radiografia d’una manera gens assèptica el Castelló de Carlos Fabra. El treball, de 75 minuts de durada, té com a director i guionista un periodista d’InfoTV. , Sergi Tarín. La imatge i la edició són de Vicent Peris, integrant també d’InfoTV.
L’audiovisual s’ha elaborat a partir dels testimonis de 26 persones, de l’àmbit de la política, i sobretot de Castelló, però també de l’empresariat, la Universitat, els mitjans de comunicació i els moviments socials. A ningú d’ells deixa indiferent la figura de Carlos Fabra. Entre els defensors fervents o els crítics implacables, el president de la Diputació, imputat per diversos delictes al jutjat de Nules, desperta passions. Però la seua actuació, els seus gestos, la seua manera de governar també mou a l’anàlisi i la reflexió de periodistes i estudiosos dels comportaments polítics de la societat castellonenca.
La primera conclusió d’eixe anàlisi és que una bona part d’eixa societat, perfectament coneixedora del personatge, és cega a les denúncies i acusacions que plouen sobre Fabra, com es demostra amb el suport majoritari que ha rebut en les diverses conteses electorals en què ha participat, si exceptuem les últimes generals, quan el PP perdé a la ciutat de Castelló. O, el que seria encara més cridaner, una majoria de ciutadans s’hi identifica o s’hi sent representada i tot li ho disculpen.
Això explica que per homenatjar Fabra es convoquen sopars com aquell de l’estiu del 2005, que semblen extrets d’un altre temps.
El documental té dos parts. En la primera, els autors dibuixen un perfil de Fabra i de la seua família, implicada en el govern de la província de Castelló des dels anys de la Restauració. Un poder, evocador del caciquisme, que Fabra ha posat ara al servei del president Camps, debilitat per les bregues amb els zaplanistes i necessitat, per tant, de suport, encara que vinguen d’un home políticament tocat pels processos judicials que té oberts.
La segona part es dedica a l’anomenat cas Fabra. I ací apareix com a un dels fils conductors el relat descarat i sense censures ni melindres de l’empresari Vicente Vilar, l’home que el va denunciar. Unes acusacions, per cert, que queden sense resposta almenys en part perquè Fabra, que sí que ha atés preguntes sobtades a passadissos, no ha volgut concedir l’entrevista a fons que se li ha demanat de manera insistent.
El documental, el segon que produeix InfoTV després del que va estrenar el 25 d’abril dedicat a la República (La utopia desarmada. Memòria d’un País Valencià republicà) s’acaba ara, més de deu mesos després que s’iniciara el rodatge, el mes de desembre del 2005.
L’audiovisual s’ha elaborat a partir dels testimonis de 26 persones, de l’àmbit de la política, i sobretot de Castelló, però també de l’empresariat, la Universitat, els mitjans de comunicació i els moviments socials. A ningú d’ells deixa indiferent la figura de Carlos Fabra. Entre els defensors fervents o els crítics implacables, el president de la Diputació, imputat per diversos delictes al jutjat de Nules, desperta passions. Però la seua actuació, els seus gestos, la seua manera de governar també mou a l’anàlisi i la reflexió de periodistes i estudiosos dels comportaments polítics de la societat castellonenca.
La primera conclusió d’eixe anàlisi és que una bona part d’eixa societat, perfectament coneixedora del personatge, és cega a les denúncies i acusacions que plouen sobre Fabra, com es demostra amb el suport majoritari que ha rebut en les diverses conteses electorals en què ha participat, si exceptuem les últimes generals, quan el PP perdé a la ciutat de Castelló. O, el que seria encara més cridaner, una majoria de ciutadans s’hi identifica o s’hi sent representada i tot li ho disculpen.
Això explica que per homenatjar Fabra es convoquen sopars com aquell de l’estiu del 2005, que semblen extrets d’un altre temps.
El documental té dos parts. En la primera, els autors dibuixen un perfil de Fabra i de la seua família, implicada en el govern de la província de Castelló des dels anys de la Restauració. Un poder, evocador del caciquisme, que Fabra ha posat ara al servei del president Camps, debilitat per les bregues amb els zaplanistes i necessitat, per tant, de suport, encara que vinguen d’un home políticament tocat pels processos judicials que té oberts.
La segona part es dedica a l’anomenat cas Fabra. I ací apareix com a un dels fils conductors el relat descarat i sense censures ni melindres de l’empresari Vicente Vilar, l’home que el va denunciar. Unes acusacions, per cert, que queden sense resposta almenys en part perquè Fabra, que sí que ha atés preguntes sobtades a passadissos, no ha volgut concedir l’entrevista a fons que se li ha demanat de manera insistent.
El documental, el segon que produeix InfoTV després del que va estrenar el 25 d’abril dedicat a la República (La utopia desarmada. Memòria d’un País Valencià republicà) s’acaba ara, més de deu mesos després que s’iniciara el rodatge, el mes de desembre del 2005.
La projecció del llarmetratge documental:
19 d’abril a les 19 hores, a l’aula polivalent de
La Casa de La Cultura (La Pobla de Vallbona)
19 d’abril a les 19 hores, a l’aula polivalent de
La Casa de La Cultura (La Pobla de Vallbona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada